És inevitable que els nostres menuts tinguin pors i malsons perquè es troben en una etapa carregada d'inseguretats que els hi provoca el desconeixement que tenen del món i també per la dependència que tenen de nosaltres, els adults.
Hem de mirar-nos aquestes pors des dels seus ulls d'infants i no minimitzar-les gens ni mica; tot al contrari, el que hem de fer és acceptar-les i acollir-les; això sí, hem de vigilar de no caure en la sobreprotecció perquè llavors li estem donant un missatge de "sense mi no pots fer res" o "si jo no sóc amb tu, no te'n sortiràs".
El primer que hem de fer quan el nostre fill o filla tinguin por és acompanyar-los, restar al seu costat i parlar amb ells, abraçar-los i buscar estratègies conjuntes de combat contra les pors.
Els infants projecten aquestes pors en forma de monstres imaginaris o de personatges dolents que els hi volen mal.
Si ens posem al seu lloc podem "combatre" aquest monstre o aquest personatge entre tots i foragitar-lo de la seva habitació.
És molt important no utilizar la por com a càstig i hem de cuidar la nostra manera de parlar amb els nostres fills per evitar fomentar les seves pors.
Si gestionem bé aquestes pors quan els nostres fills són encara petits, aquestes acabaran desapareixent i ells esdevindran joves i adults segurs; si, contrariament fomentem les pors i no les gestionem adequadament, aquestes poden arribar a esdevenir fòbies (compte! "poden esdevenir fòbies" no vol dir que "derivin sempre en fòbies".
Els nostres fills quan són menuts acostumen a tenir tres tipus de pors:
- Por a les persones desconegudes: És una por innata i els menuts no volen apropar-se a les persones que no coneixen de res. Aquesta por la podem pal·liar si proposem als nostres amics que abans d'intentar apropar-se massa al menut, li parlin suaument, el facin riure,... Així es podran anar guanyant la confiança del petit i finalment, aquest, es deixarà agafar.
- Por a la separació dels pares: Acostuma a donar-se molt quan els nostres fills comencen a anar a la llar d'infants o a l'escola. Podem anar treballant el procés de separació dels pares de manera progressiva abans que comenci l'etapa d'escolarització. També hem de vigilar com vivim els adults els moments de la separació, si ells ens veuen angoixats o tristos, es trasbalsaràn. Ens passi el que ens passi per dins, hem de procurar fer el cor fort i dissimular.
- Por a la foscor. És una por freqüent en els més menuts i acostuma a desaparèixer cap als nou o deu anys. És una por que pot associar-se amb pors diferents: separació dels pares, malsons,...
En general podem afavorir la seguretat dels nostres fills i filles deixant que facin sols les màximes coses possibles en funció de la seva edat. Hem de tenir la paciència suficient per permetre que facin les coses al seu ritme.
La por a la foscor es pot anar treballant a través del joc, per exemple, jugant a fet i amagar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada