Els infants d’aquesta edat es troben molt bé amb els contes repetitius. Aquells en els que una acció es produeix una vegada i una altra. Es familiaritzen de seguida amb la història i la poden seguir molt bé.
Són contes amb frases curtes i directes, sense guarniments, com per exemple, la del llop dels tres porquets: “Bufaré, bufaré i la casa tiraré” que els menuts coregen amb intensitat i, sovint, amb rialles; i us sona aquella altra que diu: “ai, rateta; ai, rateta; tu que ets tan boniqueta, què et voldries casar amb mi?” o la frase del conte repetitiu que més m’agrada (amb canterella i tot): “Tabalet vine amb mi, surt a fora, surt a fora; Tabalet, vine amb mi, surt a fora a jugar amb mi.”
Són contes sense guarniments literaris, el moviment de l’acció és constant. Sempre hi passa alguna cosa.
El lloc on succeeix la història és un entorn amb objectes quotidians i amb un decorat senzill.
Fixa’t, per exemple, en el conte de “la rateta que escombrava l’escaleta”. Quin decorat tenim? Una porteria d’una casa, unes escaletes, un carrer, una escombra i la protagonista. Tots aquests objectes són ben coneguts pels més petits; o en el conte d’”Els tres ossos”, el decorat principal és una casa amb cadires, una taula ben parada (amb tovalles, tovallons, coberts,...), tres plats de sopa ben calentona, una habitació, tres llits,...
D’això es tracta quan expliquem contes per als més menuts. De no complicar-los la vida.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada