Si, com deia a l'article anterior, explicar un conte és un treball creatiu que cal cuidar detalladament, aquesta artesania no serviria de gran cosa si no la compartim amb el públic, i quan dic compartir no vull dir només el fet d'explicar el conte a una altra persona (gran o petita).
Un conte no és una obra de teatre on els intèrprets es troben lligats a un text que han d'interpretar fil per randa; un conta contes no pot deixar anar tota la història a raig i marxar.
Explicar un conte vol dir fer participar als oients de la narració. Vol dir llibertat a l'hora de narrar perquè la persona que explica un conte no està lligada a un text ni a una gesticulació. Un conta contes transmet la història amb les seves pròpies paraules, amb els seus propis gestos, amb la seva pròpia creativitat. Per això, un mateix conte té una màgia diferent cada cop que l'explica una persona diferent i això l'enriqueix i el fa especial.
Un conte no és una obra de teatre on els intèrprets es troben lligats a un text que han d'interpretar fil per randa; un conta contes no pot deixar anar tota la història a raig i marxar.
Explicar un conte vol dir fer participar als oients de la narració. Vol dir llibertat a l'hora de narrar perquè la persona que explica un conte no està lligada a un text ni a una gesticulació. Un conta contes transmet la història amb les seves pròpies paraules, amb els seus propis gestos, amb la seva pròpia creativitat. Per això, un mateix conte té una màgia diferent cada cop que l'explica una persona diferent i això l'enriqueix i el fa especial.
Explicar un conte és signe de llibertat: llibertat d’utilitzar les pròpies paraules, llibertat de seure’s, d’aixecar-se, d’estirar-se per terra,... però també comporta una responsabilitat molt gran i és la d’aconseguir que el públic s'ho passi bé.
Per això, una persona que explica un conte ha d’estar atenta al què està passant al seu voltant per anar avaluant com està el seu públic (sobretot els més menuts): els infants es mouen molt? Parlen? Tenen els ulls ben oberts? Estan ansiosos per intervenir quan els hi proposem? Aquests aspectes ens permeten copsar si anem per bon camí o no. Si veiem que les coses no funcionen haurem de fer alguna cosa per capgirar-ho.
Preguntem als nens com estan, demanem que intervinguin, que facin ells d’algun personatge (nosaltres els hi xiuxiuegem el text a cau d’orella perquè puguin actuar). Això els hi agrada molt, no oblidem mai que els verdaders protagonistes són ells, nosaltres només som un vehicle que pretén passar i fer passar una molt bona estona als infants i als adults, també.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada