En moltes pel·lícules, novel·les, contes,... el públic sap allò que és a punt de passar abans que els protagonistes de la història. Això ens dona un poder sobre aquests i ens submergeix dins de l'obra perquè ens en sentim partícips.
Per exemple, al conte de la Caputxeta Vermella hi ha un moment en que el llop substituteix l'àvia de la nena amb la clara intenció de cruspír-se-la i això el públic ho sap, però la Caputxeta no en té ni idea, ni tan sols se n'adona que hi ha una suplantació de personalitats.
A sobre, la nena li va fent tota una sèrie de preguntes a la presumpta àvia: que si quines orelles tan grans que tens, que si quins ullassos, que si quant de temps fa que no et depiles,...
Amb cada pregunta l'impaciència del públic augmenta considerablement.
Als infants els hi agrada aquesta sensació de saber què passarà a continuació i, si quan expliquem el conte li sabem donar el toc de misteri (amb mirades, amb preguntes,...) adequat, l'interès i l'emoció estan garantides.
Als infants els hi agrada aquesta sensació de saber què passarà a continuació i, si quan expliquem el conte li sabem donar el toc de misteri (amb mirades, amb preguntes,...) adequat, l'interès i l'emoció estan garantides.
Una abraçada i fins a la propera,
Janet
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada