I si m'equivoco... no torno a començar! :O)

Diu la veu popular que “qui té boca, s’equivoca”; i, evidentment, tots ens hem equivocat alguna vegada explicant contes.

El dia que t’hi trobis, perquè t’hi trobaràs. No perdis la calma.  No passa res.  Continua amb el teu relat tranquil·lament, si és un bocí poc rellevant de la història, els teus oients ni se n’adonaran que t’has equivocat.

Si, per aquelles coses, t’oblides d’un passatge important pel ritme i bon enteniment de la història, posa’l de seguida que puguis i de la manera més enginyosa possible.  Fes-ho tranquil·lament, com si hi hagués d’anar allà.

Aquest és un altre dels motius pels que és important que coneguis molt bé la història, perquè això et donarà prou seguretat i traça per posar allò que t’has oblidat al millor lloc possible.

Sobretot, mai, però mai, facis això quan estiguis explicant un conte: “El nen anà cap a la dreta... ui, no; no, un moment; el nen anà cap a l'esquerra; ai, espereu; he, he! Ah! si.  Mireu, torno a començar i així ja ho faig bé."

Si has vist la pel·lícula "Buscant a Ne mo" sabràs que el protagonista i el seu pare són peixos pallassos.  En un moment determinat el para del Ne mo es troba amb uns taurons que, en adonar-se que és un peix pallasso li demanen que els hi expliqui un acudit.  Ell comença a explicar, però se n'adona que s'equivoca i rectifica i torna a començar i torna a rectificar. Total que enlloc de fer riure, fa plorar.  És clar, que si jo hagués d'explicar contes davant d'aquest públic de dents tan esmolades sospito que també m'entrebancaria força. 

¿T’equivoques?  ¿T’oblides d’alguna cosa?  Continua endavant, només tu ets conscient de l’errada, no et delatis.

Si el que passa és que t’entrebanques explicant i et surt una cosa així: “(...) quan el romanon o rocamon o qualsevol altre paraula o frase estranyes.  Simplement treu-li ferro, riu i fes un comentari com ara: “Em sembla que avui ens acompanya el follet Enredaparaules”, i continues amb la narració amb un gran somriure.  Tot arreglat.

De vegades, quan expliquem històries que els infants coneixen bé, ens rectifiquen, quan em passa això el que faig és dir que en la meva versió les coses van com jo les explico que si volen al final del conte cadascú pot fer les seves aportacions, però que ara continuem endavant amb la meva versió.  Sobretot no t’oblidis de dir-ho amb molta amabilitat i amb el somriure d’orella a orella.  Una vegada m’hi vaig trobar amb el conte de la rateta que escombrava l’escaleta, jo vaig dir que primer passava el porquet i una nena em va dir que no, que m’equivocava que primer anava l’ànec.  Li vaig dir molt amablement que en el meu conte primer passava el porquet, però que l’ànec seria el següent en passar.  Tots contents!

Sempre dic que els verdaders protagonistes d’una sessió de contes són els infants, però també que tu ets qui mana i qui dirigeix la funció.