La sopa de pedra

Avui us escric la meva versió d'un conte que m'agrada molt: 

 La sopa de pedra

Vet aquí que una vegada, un rodamón arribà a un poble.  L’home tenia molta gana i va  anar per les cases a demanar menjar; però tothom li deia que no tenien res per donar-li.  El rodamón, en veure que ningú li donava res per menjar  tingué una bona pensada.

Trucà a una altra casa per demanar menjar i la dona que li obrí la porta li digué que no tenia res per donar-li:

-         Bon dia, senyora.  Em donaria alguna cosa per menjar, si us plau?

-         Ui, jove! Em sap greu, però m’agafes en un mal moment.  No tinc ni una engruna de pa al rebost.

-         Ah, no s’amoïni, senyora!  Resulta que al meu sarró porto una pedra que fa la sopa més deliciosa que mai hagi tastat.  Si vostè fos tan amable de proporcionar-me una olla gran amb aigua bullent, li ho podria demostrar.

-         Què em prens el pèl, jove?  Ho dius de debó que amb una pedra pots fer una deliciosa sopa?

-         I tant que sí!  Si vostè em dona l’olla amb aigua bullint, jo li faré aquesta sopa.

La dona, encuriosida, anà a buscar una olla ben gran i la posà al foc que tenia al pati de casa seva.  De seguida que els veïns del poble veieren aquests preparatius, s’hi aproparen a mirar-s’ho de ben aprop.

-         Diuen que aquest home farà una sopa boníssima amb una pedra.

Quan la pedra ja feina uns minutets que bullia dins l’olla, el rodamón demanà una cullera per poder-la tastar. 

-          Boníssima!  Ara que si li pogués posar unes patates, aquesta sopa estaria més bona encara.

Una dona del poble digué que al seu hort tenia les patates més bones de la 
contrada, i hi anà corrents a buscar-ne unes quantes perquè el rodamón les
pogués afegir a la deliciosa sopa de pedra.

Una estona més tard, l’home tornà a tastar la sopa:

-         Boníssima!  Ara que si li pogués posar un tros de carn, aquesta sopa estaria més bona encara.

El carnisser del poble, que s’ho estava mirant tot, s’oferí per anar a buscar un bon bocí de carn perquè el rodamón la pogués afegir a la deliciosa sopa de pedra.

-         Boníssima!  Ara que si li pogués posar un parell de pastanagues, aquesta sopa 
estaria més bona encara.

Un veí del poble digué que ell tenia un ramat de pastanagues boníssimes i que aniria a buscar-les perquè el rodamón les pogués afegir a la deliciosa sopa de pedra.

-         Boníssima!  Ara que si li pogués posar polsim de sal, aquesta sopa estaria més bona encara.

La senyora de la casa digué que ella tenia sal i en portà un polsim perquè el rodamón les pogués afegir a la deliciosa sopa de pedra.

-         Mmmmm!  Ara sí!  És la sopa de pedra més bona que he tastat mai.  Vinga! 
Que cadascú vagi a casa seva i torni cap a aquí amb un plat per poder menjar un 
bon plat de sopa de pedra.

Tothom hi anà i tornà amb un plat, una cullera i una cosa per compartir, preparats i il·lusionats de tastar una sopa tan especial que no havien menjat mai. 

Feia temps que la gent del poble no s’ho passava tan bé compartint aquell àpat col·lectiu.

I el rodamón?  El rodamón desaparagué d’allà en un moment de distracció.  Deixà la seva miraculosa pedra allà perquè la gent del poble pugués fer olles i més olles de la millor sopa del món.