Visca la imaginació!

En els moments de crisi només la imaginació és més important que el coneixement.

Albert Einstein

Una vegada, en un dels meus tallers de "la brúixola del contacontes", un pare em va dir que no podia explicar contes perquè tenia tan poca imaginació que ho feia fatal: "Fins i tot el meu fill em demana que no n'expliqui cap."

Això no és ben bé així, tots i cadascun de nosaltres utilitzem la imaginació en el nostre dia a dia.  Amb més o menys intensitat o amb més o menys fortuna, però tots la utilitzem.

Textualment "imaginar" és representar una imatge a la nostra ment; i això ho fem cada dia.  Fixa't, si jo ara et dic que pensis en un GOS; a la teva ment en veuràs un: el teu, el d'algú que coneixes,... 

Nosaltres pensem en imatges i és per això que quan busquem una cosa nostra que hem perdut, la podem visualitzar.

Hi ha un´mètode, inspirat en això i creat per en Daniel Gabarró, que permet una millora important de l'ortografia de la persona que el practica.

Un altre aspecte és que quan aquest pare llegia o explicava un conte al seu fill, no fos capaç de viure la història amb la innocència i il·lusió d'un infant.  Jo crec que aquí és on hi ha la mare dels ous i això es pot arreglar.

Com?  Aiiii!  Com la majoria de les coses: practicant.

Amb aquest pare vam agafar el conte preferit del seu fill que era el d'"Els tres porquets" i el vam anar treballant personatge per personatge (n'hi ha quatre de mal comptats!).

Li vaig demanar que dediqués uns minuts cada dia a veure i viure el conte des del punt de vista d'un personatge diferent, per exemple, el llop.  Com pensa?  Què veu? Com parla? Com veu els porquets? Quina part còmica té?  Quina de reivindicativa? Com ho viu això de ser sempre el dolent dels contes?  

I així amb tots i cadascun dels personatges.  A poc a poc, vam anar descobrint la vida dels personatges dels contes i ell començà a sentir-los d'una manera més especial.

Ho dic moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho, els infants gaudeixen quan l'adult que explica la història, gaudeix; quan l'adult es deixa anar i comença a pensar com viuen o què volen els personatges del conte.

Creu-me, és més complicat d’escriure-ho que de fer-ho.  A més a més, és molt terapèutic fer aquests exercicis, t’evadeixen dels mals de cap de la vida de cada dia i t'obren la porta màgica de la imaginació.