I tu, com ho veus? Mira la història des de tots els punts de vista

Si hi hagués un secret sobre el bon èxit seria la capacitat per apreciar el punt de vista de l’altre i veure les coses des d’aquell punt de vista i, també del propi.

Henry Ford

Una manera divertida i que, a més a més, permet a l’oient veure que les situacions tenen diverses maneres de plantejar-se, és el de narrar un conte conegut pel nostre públic, a través d’un personatge diferent cada vegada.

És una activitat que ajuda a desenvolupar la creativitat tant en l’adult com amb l'infant i que t’has de preparar molt bé.

Si agafem, per exemple, el conte de la Caputxeta Vermella.  Normalment quan l’expliquem un fem des d’un punt de vista del narrador omniscient (que és aquell que ho sap tot de la història, fins i tot, el que pensen els personatges; ell només observa i explica, no hi té cap més funció); però què passaria si fos la mateixa caputxeta la que ens l’expliqués o el llop o l’àvia? O, fins i tot el cistell? Com seria el conte des del punt de vista del cabàs de la caputxeta?

Un matí de primavera estava reposant al prestatge de la cuina quan la mare de la caputxeta m’agafà per sorpresa i em començà a omplir de coses: que si ara un pot de mel, que si ara uns pastissos que havia fet per a l’àvia,... 

Un cop la mare considerà que ja m’havia posat prou coses, vaig sentir com cridà la seva filla: “Caputxeta! Vine a la cuina, si us plau! Has d’anar a casa l’àvia a portar-li aquest cistell que li acabo de preparar (o sigui, a mi mateix)” i la nena, tot i que trigà una mica, entrà a la cuina vestida amb aquella roba de color vermell i tota preparada per dur a terme la seva missió.

Ja dins del bosc, la Caputxeta anava fent saltirons i collint les flors que s’anava trobant pel camí i, fins i tot, s’aturà per parlar amb un llop i això que jo recordava perfectament les instruccions de la mare: “Escolta filla, no  t’entretinguis pel camí i, sobretot, no parlis amb estranys”; i ja em diràs tu si un llop no és una mica estrany.

Vam arribar a casa l’àvia a misses dites i, un cop dins, la Caputxeta em deixà a terra.  Això no em permeté veure què passava i l’únic que sentia era unes preguntes curioses que li feia la nena a l’àvia.  Com si la veiés per primer cop.

Del que passà després ja no recordo res.  El que sé és perquè ho he llegit en llibres de contes.  Us recordeu vosaltres del què passa?  Que m’ho podríeu explicar, si us plau?

Ara et toca a tu.  T’atreveixes a provar-ho?