Les fórmules clàssiques que ens indiquen l’inici d’un conte ens ajuden a situar-nos tots plegats, ens diu que la cosa ja comença, que va de debò.
Quines fórmules funcionen millor?
No ho sé, jo les vaig utilitzant totes i totes em funcionen bé. Normalment, indiquen que la història que explicarem va passar en un temps i en un espai llunyans i remots.
La més coneguda segurament és: “Hi havia una vegada...”
Però en tenim un munt per triar i remenar:
“Vet aquí una vegada, quan els ocells tenien dents…”
“Temps era temps quan els animals parlaven i les persones callaven...”
“Temps era temps, hi havia…”
“Vet aquí que una vegada...”
“En el temps dels bruixots...”
“En aquell temps…”
“Jo no hi era, però em van explicar que…” (per als menuts, imaginar un temps en que els adults encara no hi eren, significa molt de temps).
“Vet aquí que en aquell temps..."
“Una vegada hi havia...”
“Era una vegada...”
“En un país molt llunyà hi havia...”
“Fa anys i panys...”
“Això era i no era...”
“Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà...”
“De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes serà mentides, les altres seran veritats...”
“Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...”
“Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà...”
“Rondalla ve, rondalla va, si és mentida, un sac de farina; si és veritat, un sac de blat...”
CURIOSITATS: Els contes africans no comencen amb "n'era una vegada..." i altres formes tradicionals que utilitzem habitualment, sino que la persona ho conta com si ho hagués viscut: "vaig anar a un país...", "un dia vaig...". Això m’ho va explicar el narrador camerunès Inongo-Vi-Makomé.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada