La primera pregunta que els hi faig és:
- I tu ja llegeixes davant dels teus fills? Li ensenyes amb fets que dediques una estona cada dia a llegir?
I la segona:
I la segona:
- Ja compreu llibres o els agafeu de la biblioteca que parlin d'aquelles coses que més li agraden?
Les respostes a aquestes dues preguntes són claus.
Els meus fills sempre m’han vist llegir i jo sempre els hi he explicat el que anava llegint, naturalment adaptat en funció de l’edat de les criatures.
Els meus fills sempre m’han vist llegir i jo sempre els hi he explicat el que anava llegint, naturalment adaptat en funció de l’edat de les criatures.
Dedicar una estona diària o setmanal a seure’s al menjador, a la placeta, a la muntanya, a la platja,... a llegir plegats, cadascú el seu llibre, compartint allò que anem descobrint amb la lectura, és el secret perquè els nostres infants adquireixin un hàbit lector, gairebé sense adonar-se’n.
Els infants no fan el que els hi diem que facin o el que els hi ensenyem, ells fan el que veuen. Segueixen el nostre exemple.
La resposta a la segona pregunta també és molt important perquè de vegades hi ha pares i mares que volen que els seus fills llegeixin uns llibres concrets i això crea més aviat rebuig. La lectura extraescolar és un plaer i els infants han de poder llegir llibres sobre el que més els hi agrada: sobre gossos, d’aventures, còmics,...
I hi afegiré un tercer punt. Jo vaig habilitar els tres prestatges que eren més arran de terra per a posar els llibres dels meus fills quan eren petits; així sempre tenien els seus llibres a l’abast i els podien agafar lliurement sempre que vulguessin.
Per als nadons és molt interessant tenir llibres de plàstic o de roba i deixar-los allà on els petits s’hi estiguin més estones.
Per a infants de 2 a 3 anys podem disposar de llibres de cartró gruixut perquè els puguin manipular lliurement sense por a que els facin malbé fàcilment.
Per a ells també podem tenir llibres de contes amb lletra i imatges. Estaran encantats que els hi llegeixis un cop i un altre fins al punt que se l’aprendran de memòria. Sovint et poden sorprendre agafant el llibre i recitant-lo com si l’estiguessin llegint.
Sigui com sigui, com tot el que fa referència a l’aprenentatge, tingues molta paciència, deixa que cada infant segueixi el seu propi ritme i, sobretot, mai el comparis amb cap altre infant. Ja saps que les comparacions són odioses i, el pitjor de tot, minven l’autoestima de les persones.
Qualsevol cosa que et faci sospitar un endarreriment en l’aprenentatge del teu fill o de la teva filla, consulta-ho amb les persones expertes que tens al teu abast: pediatres i mestres; ells, millor que cap altra persona et podran orientar sobre aquest i altres temes que t’interessi saber sobre el procés de creixement dels teus fills.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada