SON, SONETA, VINE AQUÍ

Sí, està claríssim!  El passat divendres 2 d’octubre, a la biblioteca de La Sagrera vam estar parlant de l’hora d’anar a dormir i de què passa per les nits amb els nostres menuts.

CONVERSANT AMB ELS PARES I LES MARES

Vaig començar preguntant als pares i les mares que hi havia a la sala sobre com vivien a casa seva l’hora d’anar a dormir i com passaven les nits.

Ja us podeu imaginar que hi va haver tot tipus de respostes, tot i que les més habituals feien referència als problemes que tenen els papis i les mamis perquè els seus fills dormin tranquils: monstres nocturns, pors diverses, sortides de dents, mals de panxa,... Tot passa durant la nit.

SENTIMENT DE CULPABILITAT

Encara ara, em trobo amb mares (pares no, curiós) que tenen sentiments de culpabilitat respecte a les atencions amb els seus nadons: si treballa perquè no passa tant de temps amb ell com voldria, si no treballa perquè hi passa massa hores, si l’agafa massa a coll perquè el malcria,...

Per  tot això i més, una de les coses que em fa sentir millor és anar desmuntar aquests sentiments de culpabilitat que no condueixen mai a bon port.

Una mare em va dir que quan la seva filla es desperta plorant per la nit, ella l’agafava i se l’emportava a la seva habitació a dormir amb ella.  Després afegí un “ja sé que això no s’ha de fer, però és que tinc son i ja no puc més”.

La meva resposta sempre és la mateixa, actua amb el cor i amb seny i, sobretot, no et sentis mai culpable.

Si un infant plora durant la nit és perquè li’n passa alguna: s’ha despertat i necessita una abraçada, té mal de panxa, li fa mal la boca,... i per tant, sempre hem d’acudir al seu costat per comprovar què passa.

El problema que tenim en la nostra societat és que quan els pares i mares no dormim bé durant diverses nits seguides, l’endemà no servim per gaires coses i a la feina, hem de rendir; cosa que ens provoca angoixa.  I sobre això hi ha poca comprensió per part de les empreses i de les administracions.
Malgrat que els pares i les mares estan fent una de les tasques més importants de la societat: criar i educar els adults del futur.

Sobre el problema de dormir o no dormir una nit sencera, em sap greu dir-ho, però no ens queda més opció que tenir paciència i buscar la solució que ens resulti més efectiva.

Hi ha criatures que si es troben dormen unes vuit hores sense despertar-se per res (el meu fill quan era petit) i n'hi ha d'altres que es despeten un munt de cops (la meva filla quan era petita).

EL MEU PARE ÉS UN HEROI

Quan els meus fills encara anaven a primària, jo formava part de l’equip de facilitadors de l’escola de pares i mares.  Per preparar-nos les trobades, rebíem uns butlletins amb una història introductòria, informació sobre el tema a tractar i unes pautes de treball.  Recordo que una de les històries explicava que...

Hi havia una nena que no dormia gens bé per la nit i sempre cridava els seus pares.  

- Hi ha un monstre a l’habitació i em vol fer mal.

Com que la mare estava embarassada el que s’aixecava sempre era el pare que cada dia estava més cansat.

La veritat és que el pobre vivia a base de cafeïna per poder estar mínimament despert durant el dia.

Una nit, aquest pare tingué una idea i la posà en pràctica.  Quan la seva filla cridà espantada que hi havia un monstre a la seva habitació, el pare obrí la porta d’una revolada i digué:

- Eh, monstre!  Ja en tinc prou!  Fes el favor de marxar de l’habitació de la meva filla per sempre, sinó te les hauràs de veure amb mi.  Que t’has cregut!

Des d’aquell moment, la nena començà a dormir més tranquil·la i ja no es despertà per la nit.

Què vull dir quan torno a explicar aquesta història?  Doncs que els menuts tenen una imaginació que ja la voldrien els publicistes i altres creadors; aquesta imaginació provoca que vegin coses que des d’un punt de vista dels adults no existeixen i no els hi donem importància.

Per aquesta nena de la història, el fet que el seu pare actués amb complicitat, la va fer sentir valorada i segura.  I el més important, va poder entendre que el seu pare l'entenia i que era al seu costat.

QUATRE IDEES PER FACILITAR L’HORA D’ANAR A DORMIR

1.- Quan la meva filla era petita i es despertava plorant perquè havia tingut un malson, jo m’estirava al seu llit, l’abraçava i li proposava de bufar juntes el malson perquè marxés ben lluny d’allà i no tornés.

Bufàvem sempre de cara a la finestra i ho fèiem tres cops seguits i a la de tres.

- Un, dos i  tres.  Buuuuuuuufffffffffff!

- Mira, el malson ja és a la finestra.  Tornem-hi.

- Un, dos i tres. Buuuuuuuufffffffffff!

- Ui!  Mira! Ara ja està més lluny.  S’ha fet molt petit.  Un altre cop i el perdrem de vista per sempre més.

- Un, dos i tres. Buuuuuuuufffffffffff!

- Uiiii!  Mira!  És lluny.  Ja no el veig.  I tu, filla, el veus?

- No, ja no hi és.

Llavors feia mitja volta i dormia tranquil·la la resta de la nit.

Ara ja té 16 anys i l’altre dia encara en parlàvem i fins i tot vam bufar per la finestra per enviar lluny tot allò que no ens agrada.

2.-  Abans d’anar a dormir.  Escoltar cançons tranquil·les.  Has de descobrir quina és la que relaxa més el teu fill.  Al llarg del dia pots anar posant cançons i observar amb quina es queda més tranquil, quina és aquella cançó que capta la seva atenció i el manté una estona quiet mentre l’escolta.

Aquesta cançó la pots posar mentre el teu fill viu una experiència relaxant, com és ara el massatge de després del bany.

El poder de la música farà que cada cop que l’escolti, ell la relacioni de manera inconscient amb aquell moment de relaxació i es sentirà prou bé per tranquil·litzar-se.

Grava-la al mòbil o on vulguis i la poses cada dia abans d’anar-vos a dormir.

3.-  Meditació per a infants.  Això ja han de tenir almenys dos anys.  Al moment d’anar a dormir, li demanes al teu fill o filla que tanqui els ulls i el portes verbalment amb descripcions el més exactes possibles a un lloc que el faci sentir bé: si quan passa uns dies a casa dels avis el fa estar content, doncs això, porta’l amb la imaginació a casa els avis i descrius espais,...

També el portar a la platja o a la muntanya.  Sigues generosa a l’hora de descriure, per exemple:

“Tanca els ulls i veuràs la muntanya on anem cada diumenge.  Fixa’t! Quin sol més bonic i quines papallones més precioses.  Ui! Si et veig allà, saltant i jugant!  Que bé t’ho passes quan anem a la muntanya, eh?...”

Això sí, vigila de no provocar l’efecte contrari, compte amb no engrescar molt la criatura i llavors es passi de voltes i no hi hagi manera que dormi.

Has de trobar el punt just perquè es senti bé, tranquil i segur.

4.- També és per a criatures de 3 anys fins a l’infinit.  Això ens serveix a les persones adultes també.  Puc dir que jo l’aplico pràcticament cada vespre abans de dormir-me i que va molt bé.

És el de repassar el dia que has tingut i canviar allò que no t’ha sortit bé per allò que voldries que hagués passat.

Per exemple:

Avui he sortit de casa he ensopegat i gairebé caic. Després he anat a buscar el metro i s’ha escapat....

Versió bon rotllo:

Avui he sortit de casa i he anat tranquil•lament cap al metro que, mira tu quines coses!  Ha arribat tant  bon punt he entrat a l’andana.  El metro anava molt buit i jo m’he pogut seure durant tot el trajecte...

És molt possible que el teu fill o filla primer no sàpiga què dir, però ja veuràs que si comences tu, ell s’hi enganxarà ràpid.

Això també ens va molt bé per veure com està el nostre fill, perquè amb aquesta relaxació surten coses (a l’hora del pati m’han pegat,...) que ens ajuden a detectar problemes.

Abans d’acabar vull dir-vos que tingueu una mica més de paciència, i que no us espanteu per la llargada de l’article.  Tot el que us he explicat és molt més fàcil i ràpid de fer que no pas d’escriure.

Abraceu, petonegeu, rieu, jugueu,... I recordeu que agafar a coll una criatura no és malcriar-la, sinó tot el contrari és donar-li la seguretat que necessita per construir la seva autoestima.

Un cop més vull agrair a tot el personal de la biblioteca Marina Clotet de La Sagrera les facilitats que em donen perquè pugui desenvolupar la meva activitat i també agrair als pares i mares assistents per la seva actitud participativa i atenta.

Moltes gràcies a tots!