L'autoestima en l'infant

Què és l'autoestima?

És la imatge que tenim de nosaltres mateixos.  Aquesta imatge l'anem construint dia a dia i des del moment que naixem.

Els pares són els responsables de crear una bona autoestima als seus fills i filles, perquè durant els seus primers anys de vida, els pares i les mares són el referent en tot.  Si ells els tracten amb estima, els menuts creuran que mereixen ser estimats i a l'inrevés.

Hi ha estudis que expliquen que, fins i tot infants que són maltractats violentament pels seus pares i mares, aquests els justifiquen; diuen coses com ara "em pega perquè em porto malament o perquè m'ho mereixo" i, fins i tot, n'hi ha que neguen aquests maltractaments per protegir els seus pares.

Una baixa autoestima en les primeres etapes, és la base per a ser una persona saludable en tots els aspectes: cos i ment. 

Una persona amb baixa autoestima no creu que mereixi un tracte de respecte dels altres i per això, en el cas dels infants, ens trobem que sovint, aguanten agressions que amb una autoestima elevada no tolerarien.

Com tractem els infants?  Com parlem d'ells quan són davant?

A més a més de satisfer les seves necessitats externes (neteja, alimentació...) també hem de tenir molta cura de les seves emocions, de com el tractem i de com el valorem.

No estic parlant de maltractaments en sí,  que aquests ja són evidents; estic dient que com parlem dels infants quan són a prop i creiem que no ens senten?  Quins comentaris fem en aquells moments de la seva persona?  

Encara que ens pensem que no ens senten, ells són allà amb les antenes posades.  

Adéu a les etiquetes, sí a l'afecte i al respecte

Tractar amb respecte i afecte és escoltar la criatura, és pensar que ella té la seva pròpia motxilla, amb problemes que, encara que per nosaltres siguin menors, per a ella són molt importants.

Escoltem-la, posem-nos al seu lloc, diguem-li que l'entenem.

I mirem d'anar canviant el vocabulari i parlar de que ha fet una "tonteria", però no que és "tonta"; o que no recull les joguines, enlloc de dir-li que és una persona desordenada.

No a l'engany ni al fals elogi

No estic dient de cap manera que, sempre estiguem felicitant la criatura tan si fa una cosa bé com si no; estic dient de valorar-la quan fa un esforç per fer alguna cosa.

Els límits són importantíssims per a la seguretat i l'autoestima saludable per als infants.  

No a la sobreprotecció

Compte amb la sobreprotecció perquè crea una imatge mental a l'infant de "no puc fer això jo sol"; i al final, s'ho acaba creient.  

Als infants, des de ben menuts, se'ls ha d'anar donant responsabilitats en funció de la seva edat.  És una manera de dir-li que confiem amb ells i que els integrem a la família.

Si els mostrem confiança cap a ells, ells aprendran a confiar en ells mateixos.

En continuarem parlant al llarg del mes de setembre.